La desferenzia ladina

Tratto da LA USC di Ladins nr. 25/2008 del 28 Giugno 2008

Ence la Ladinia vif atualmenter n moment crujal de sia storia nobla. Ma l plu nobl é l amor y l respet per la tera, sia jent y i ghesć da dut l mond
Al m’é capité sovenz de gnì damané, da amisc y da conescius, cala che fossa, da me infora, la carateristica ladina. Cie aspet y cai che fossa, dit en curt, i elemenc che sta a la basa dl ester ladins. A duc i végnel istintivamenter de dì: l lingaz y la cultura. De segur é chesta la dreta resposta. Ma, sciche ie veidi les cosses, é chesta resposta valgamia superfiziala, ajache dutes les popolazions de vigni post de nost planet à si libgaz y sia cultura y chestes afermazions n’é nia cualificantes per na spezifité che i rati de avei coiù su a na maniera plu sota y originala con frecuenté plu sovenz la Ladinia y la jent che vif chilò. Defat me gnìvel de dì: l respet y l sorì (l s’la rì). L respet per duc y l sorì dé a duc.L respet dles persones, dles idees che ales manifesteia, dla fede te chela che ales crei, di antenac, dles tradizions, dl teritore, dl ambient, di tiers, dles plantes. L respet é al dìdancuei na richeza che ne va nia de sciazé, ajache al é n parameter che sta a la basa dla cultura y de conseguenza dl comportament, y é davei chela raisc da chela che al cresc l len dla conoscenza, dl’atenzion dl vers di autri, l troi che conduj a pizes estremes de fraternité sinziera, perchel de liberté. Ala ne dess donca ester per degugn n optional de podei nuzé aldò dla vueia y dl plajei, aldò dles zircostanzes o dl interes personal o dl profit personal. Senza l respet per se instesc, per i autri, per la tera che nes é gnuda deda en afidament dal meteman di temps encà, ne n’él y ne pòl nia ester na gnuda culturala, morala, zivila; al ne po nia ester fraternité tl reconesciment de nosta natura comuna de persones, de essers vis che à rejon y fede, dit plu avisa de essers vis che formeia, duc adum, l cherié, che costituesc y costruesc tl temp y tla storia i percorsc de vita aldò de n projet nia dagnora saurì de reconesce, ma de segur finalisé a n dessegn grandious che sta tla volonté de Die y chel che nos òn l compit de scovrì con fadia cuotidiana dl vive.Tla Ladinia, tera d’ospitalité vedla, é l respet dagnora sté l humus dl cresce, a l’auteza de cherié y costruì l’acolienza, dijon me l turism modern, respetous - a la medema moda - dl ghest y dla tradizion. Ma l valour ajontif é l sorì. N sorì che vegn dal cuer y é davert, che mostra desponebelté autentica dl vers dl vijitadour y che à donca la capazité de concuisté senza lascé lercs a dubes o malsegurtés.L risch é sen, che sot a les prescions da plu versc y fators, podessa dut chest ciafé na trasformazion nia penseda, nia rateda, nia prevedibla ajache jì fora a na maniera che an n’à nia nu da na streda de fraternité daverta al mond, enchin al dìdancuei conserveda con inteligenza tla ment y tl cuer, podessa conduje a situazions de malester general nia demé per la vita y la cultura, ma ence y dantaldut per la sozieté te sies manifestazions plu ujuales y gaujes de discuscions: l’economia y la politica.Defat n’él per nia de se tegnì ite de dì che ence la Ladinia vif sen n moment crujal de sia storia nobla.L mond che se muev dl vers dla globalisazion - lascion n iade a pert de raté che al se muev demé ti marcés - po nia plajei, ne descedé nia entusiams, ma al porta pro paradossalmenter a mete sot nosc uedli na sozieté intres plu pluralista. Te chesta sozieté sunse ence nos con nostes carateristiches y nosta esperienza de vita. Te chesta sozieté sun l viade messonse nes posizioné ence nos senza inimizizies y senza cherié aversars “nia reai” (fantomatics) o configuré scenars apocalitics. Chi che volessa l fé, perdessa de truep, ajache ai refodassa de capì, ence chilò y sen - donca te vigni post olache nos vivon sen, n confront sun temesc y argomenc dldut nia atuai. Y l fat che ai nes per dldut nia atuai comporta n sforz de inresciuda y de comprenjion ence ei dldut nia atuai y straordinars.Al dìdancuei é duc do a chirì l suzes dé dal consens publich giaté sciche sce l suzes fossa l meter dl esistenzial, l consens l meter dla verité. “La verité - à scrit dan da puech Rino Fisichella, retor dl’Universitas Lateranensis tl liber “Nel mondo da credenti” (per ladin: tl mond di credenc) publiché da Mondadori (n liber che i consieie a duc per la letura y la profondité de contegnus) - ne vëgn nia deda dal consens (...) ma da l’ojetivité dles rejons che permet de arjonje l’essenza medema dla realté”. Chestes rejons ojetives à i ladins y la Ladinia dagnora zerché con l respet y l sorì. Samben ne podonse nia scuté via che la storia de chesta tera é dagnora steda sfadiosa per la vita de nosc antenac, na tera nia saurida, ma na tera nia avariziosa (o almanco al dìdancuei nia plu avariziosa). Avisa la tera à metù a la proa i nenesc y i peresc. Ala i à modelés con la sapa y con la falc, con l manarin ti bosć, con la cadria y la semenza ti ciamps y sourafora. Y ai à somené tant truep, ala buta de cialé entourn. Mez l mond à te ciasa mobilia o souramobilia, tec o fonc, gnùs fac te chestes teres de mont y con l laour dla jent da chilò, dal suious de persones che s’à dediché a la costruzion de n miour mond, olà che i son ence gnus spo con l soul fin de adoré l temp conzedù per fé valch de bon, de benefich. Y l sorì y l respet i consent a duc de vive te n miour mond. Dagnora. La desmostrazion é chilò, tla Ladinia.
Fortuné (l inom sta per l jornalist talian Fausto Pajar, scritour y publizist conesciù a livel nazional), traduzuion tl ladin dolomitan: Iaco Rigo/La Usc di Ladins

Nessun commento: